ELS REBELS DEL SWING

La pel·lícula està ambientada a l'Alemanya nazi de 1939, just abans de l'inici de la Segona Guerra Mundial, i explica una historia basada en fets reals del xoc entre el règim totalitari de Hitler i els anomenats “Los chicos Swing”,  un moviment cultural i estètic de joves alemanys amants de la música swing americana sorgit durant els anys 30.

El protagonista és diu Peter i és un adolescent fill d'un opositor al règim nazi. Formava part dels “Chicos Swing” amb els seus amics, Thomas, Arvid i Otto. El Peter vol seguir amb el seu estil de vida tot i el començament dels nazis  que cada vegada toleren menys i menys les expressions de “Los chicos swing”. Per no tenir problemes amb les autoritats s’apunta a les joventuts hitlerianes, però intentant conservar les seves creences liberals i la seva afició per el Swing en secret (ells deien: joventuts hitlerianes pel matí i “chicos swing” per la nit). El Peter creu que per molt que estigui a les joventuts, ell necessita la seva música, perquè era en el que a ell l’agradava, i va voler lluitar per els seus ideals.

Després estava en Thomas que és el millor amic d'en Peter. També formava part dels “chicos swing”, i quan van obligar a en Peter a entrar a les joventuts hitlerianes ell va apuntar-se també per estar el seu costat i no deixar-lo sol. A diferencia d’en Peter, en Thomas va deixar els seus ideals de costat i va deixar-se adoctrinar pels ideals nazis i creia el que li deien dels jueus. Això li va canviar la personalitat.

L’Arvid és un altre amic d'en Peter i en Thomas i membre del grup swing. Tots es reunien on vivia ell per escoltar música i parlar del que els hi interessava.         L’ Arvid no podia ballar swing ja que era coix. Era jueu i un gran admirador de la música però al final acaba amb un gran malestar per culpa del nazisme. Té problemes amb relació a ser jueu amb en Thomas.

Com he dit abans, en Peter no es deixa portar per les joventuts hitlerianes com el Thomas ja que el seu pare amb una carta li anima a seguir els seus ideals i a fer el que ell sent i li agrada, que no es converteixi en un nazi. Ell va voler fer el que li agradava i deixar que l'agafin al final però fent el que ell volia i creient en la seva música.

Aquesta pel·lícula m'ha impactat molt, sobretot al final, el moment en que el Peter se’n va amb els camions dels nazis als camps per dir el que pensa i seguir els seus ideals. Prefereix això a amagar-se del que li agrada i va ser un moment molt trist però bonic. També he de dir que l’època de la pel·lícula és bestia, és a dir, com a milions de persones els hi ha matat i arruïnat la vida. Tot per culpa de les noves implantacions del nazisme. Com un àmbit pot canviar tant ràpidament, la separació d'una amistat per culpa dels nous pensaments que hi ha a Alemanya. Això pot significar que aquest nou moviment nazi va implicar molt en la vida de la gent.

En Peter no enten com en Thomas ha canviat tant ràpidament de pensament desprès de tot el que els unia. Com ha arribat a ofendre uns dels seus amics tan sols per agradar-li el swing i ser jueu. L'Arvid, al escoltat tot el que li deia i en veure en el que s'havia convertit en Thomas pensava que havia canviat completament i que ja no tindria el seus amics el costat i ja no escoltarien el swing ni anirien a ballar sense que ningú cregués que aquesta música no està permesa a Alemanya.

L’actitud del Peter em va sorprendre bastant i em va semblar genial. Com deixa la por enrere per lluitar per el que li fa sentir bé. Ell ja no podia més, per exemple els nazis li manaven a passar les cendres d'un mort que han matat ells, als seus familiars amb una nota de “traïdor”.

Jo la veritat es que no sabria si tindria el valor d'agafar i deixar que m'emportin a un lloc horrible com un camp de treball on no acabaria bé, separat dels meus familiars i amics per lluitar per els meus ideals sabent que no canviaré res.